HA ARRIBAT EL CARNESTOLTES!

HA ARRIBAT EL CARNESTOLTES!

Han començat les festes de Carnestoltes, també conegudes com les festes dels Darrers Dies. Sabeu per què? Doncs ara us ho expliquem.

El Carnestoltes té el seu origen en els grecs i romans, els quals feien diverses celebracions en honor als seus Déus.
Per influència de la tradició cristiana, el nostre Carnestoltes és diferent. Aquesta celebració, plena de gent disfressada, és una prèvia a la Quaresma, on antigament es feien 40 dies de penitència, d’abstinència i de dejú seguit de la Setmana Santa.  Calia doncs, passar una setmana de transgressions desenfrenades, disbauxa, excessos carnals i gastronòmics abans de l’arribada de la meditació i del dejuni de la Quaresma. Calia fer tot allò que justament estaria després prohibit. Així va néixer el Carnestoltes.

Els 7 dies de festa comencen amb el Dijous Gras, també conegut con el Dijous Llarder. Aquest dia, és costum celebrar àpats ben suculents amb la família, menjant ous, sigui de la forma que sigui, i porc: botifarra d’ou, truita amb botifarra o truita sola. I per postres, un bon tros de Coca de Llardons.

El divendres arriba el Carnestoltes, un ninot fictici que inaugura la festa llegint el pregó, normalment en forma de rodolí, i donarà el vistiplau i el tret de sortida a la xerinola on, en principi “tot estarà permès”.

A partir d’aquest moment, començaran les rues i desfilades amb música i percussió, on les disfresses seran les protagonistes.

A Catalunya, una de les formes que tenim de celebrar el Carnestoltes és organitzant batalles pels carrers i places amb tomàquets, farina, caramels i, fins i tot, amb ous.

Una de les més conegudes és la batalla de caramels a Vilanova i la Geltrú. Al voltant de 5.000 persones s’apleguen a la plaça de la Vila i s’inicia la gran batalla festiva. Un cop finalitzada, la colla guanyadora pujarà al balcó de l’Ajuntament on, simbòlicament, ocuparà el poder.

La Tomacada també és una de les formes més destacables de celebrar aquests dies. La plaça del Mercadal a Reus, es tenyeix de vermell a conseqüència de la gran guerra de tomàquets que es produeix durant unes hores. L’origen d’aquesta festa és l’any 1983 quan es realitzaven batalles amb les sobres dels productes vegetals del mercat.

El Carnaval de Solsona, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional l’any 1978, es caracteritza, entre altres coses, per la Penjada del Ruc. La llegenda explica que els solsonins van utilitzar un ruc per a què es mengés les herbes del campanar. Com que les escales eren molt estretes van decidir pujar-lo amb una corda. Tots els solsonins miraven meravellats com el ruc arribava a dalt de tot del campanar. De sobte, el ruc no va poder aguantar més la seva bufeta i la va buidar sobre els espectadors.

A partir d’aquí, i lògicament amb un ruc de cartró pedra i peluix, cada any, el dissabte de Carnestoltes a la nit, es puja un fals ruc al campanar i el moment més emocionant és quan se simula la micció de l’animal.

En l’actualitat, a Catalunya hi ha un ampli ventall de possibilitats que il·lustren el caràcter transgressor de la festa: balls i danses com els Balls de Mascarots o de Mamarratxos, els de Mantons o les Danses de Vilanova; la Disfressada de Premià o els Balls de Gitanes vallesans. Desfilades de lluïment com les Rues de la Disbauxa o de l’Extermini de Sitges, i grans carrosses com les de Reus o Platja d’Aro.

La darrera fase de rituals de molts carnavals catalans és l’Enterrament del Carnestoltes. El dimarts, després d’una setmana de celebracions regnades pel Rei Carnestoltes, se’l declara culpable de tot i se’l condemna a mort. Abans però, haurà de llegir el seu testament per després cremar-lo en públic.  A partir de la mitjanit del dimarts, s’acaba la festa i comença el Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma.

Antigament, començava aleshores un procés de penitència, dejuni i abstinència. Aquest sacrifici s’ha diluït encara que, tradicionalment, hi ha qui ho segueix i durant 40 dies menja lleuger i els diumenges, menja peix.
Pels més menuts hi ha la tradició de “La Vella Quaresma”. Una dona vella i arrugada amb 7 cames, tantes cames com setmanes falten per Setmana Santa.  La seva missió es procurar que els més petits de casa no mengin carn. “Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà”.

Coneixíeu l’origen del Carnestoltes? I vosaltres, quines tradicions seguiu aquests dies?

 

Sense comentaris

Deixa un comentari