Tags Posts tagged with "origens"

origens

0 692
Breu història del consum de llet al llarg de les civilitzacions

En quin moment de la història se li va acudir a l’home beure llet de vaca?

Prendre un got de llet de vaca per esmorzar és un gest quotidià per a molts de nosaltres. Però us heu parat mai a pensar a qui se li va ocórrer munyir una vaca per alimentar-se amb la seva llet? Nosaltres sí i per això us proposem fer una mirada al nostre passat llunyà.

Si bé, els primers escrits de consum de llet de vaca per els humans ens porten a la civilització Sumèria, existeixen indicis de que el consum de llet d’origen animal es donava milers d’anys abans, des del neolític, lligada al procés de domesticació dels animals al voltant del 9.000 aC. Des d’aleshores, la llet, especialment la de vaca, ha estat considerada un aliment fonamental, font de fortalesa i vida.

Els egipcis van deixar evidències del consum de productes lactis procedents de diversos tipus d’animals. Fins i tot, diu la llegenda que Cleopatra aprofitava les qualitats de la llet no només bebent-la, sinó també per banyant-s’hi. En aquella època, a les qualitats nutricionals de la llet s’hi sumaven les mèdiques i estètiques.

Grecs i romans consumien diàriament la llet i els seus derivats. Des de Roma, el coneixement dels productes lactis es va escampar per tot Europa. Les vaques lleteres es trobaven per tot el continent des del principi de l’Era Cristiana. Les vaques i els seus productes eren tan importants per a aquests pobles, que la seva prosperitat i riquesa es mesurava segons la quantitat de bestiar que posseïen.

Encara que durant l’edat antiga i l’edat mitjana es consumia més formatge que llet fresca perquè era difícil de conservar. La gran expansió de la llet com a aliment diari es va produir a partir de mitjans del segle XIX gràcies a la revolució industrial i a les millores en el transport es va poder dur la llet fresca de les zones rurals a les grans ciutats. També gràcies als avenços científics que permetien aplicar processos de conservació innovadors a la indústria lletera com la pasteurització.

Així, que cada vegada que preneu un bon got de Llet Nostra podeu recordar totes les cultures i civilitzacions a les que debem aquest gest tan quotidià, tan nostre.

 

0 482

Els orígens de la festa de la Mare de Déu patrona de Barcelona

Del 22 al 25 de setembre més de 500 actes ompliran Barcelona de festa i cultura. La Mercè és una festa per a tothom i que tothom coneix. Barcelonins i barcelonines, grups d’amics i famílies de tota l’àrea metropolitana i més enllà se la fan seva, així com també els turistes arribats d’arreu. La festa major de la capital de Catalunya uneix la tradició de les festes populars amb la projecció internacional de la cultura. Només cal fer una ullada a l’extens programa i siguin quins siguin els vostres gustos i aficions veureu que no us el podreu acabar els més de 500 actes que hi ha organitzats!

 

Per què La Mercè?

La relació de la Mare de Déu de la Mercè amb Barcelona té el seu origen en el segle XIII quan la Santa s’aparegué simultàniament a  en Pere Nolasc, Ramón de Penyafort i el Rei Jaume I. Els tres van tenir el mateix somni, la mateixa nit. La mare de Déu de la Mercè, acompanyada d’altres sants, se’ls aparegué dient que fundessin una ordre religiosa destinada a rescatar els presoners cristians dels Sarraïns.

Uns segles més tard, l’any 1637, abans de la guerra dels segadors de 1640, hi hagué una plaga de llagosta a Barcelona. El Consell de Cent s’encomanà a la Verge de la Mercè prometent fer-la patrona de la ciutat si els lliurava d’aquest mal.

Se li atribueixen uns quants miracles més vinculats a la Ciutat. Però no va ser fins al 1868 quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè.

Fins aleshores, la patrona de la ciutat havia estat Santa Eulàlia. Segons diuen, una bona colla de devots de la jove màrtir barcelonina acudiren aleshores a l’església de Mercè a llançar pedregades a les autoritats. Davant això es decidí concedir a Santa Eulàlia el títol de copatrona de la Ciutat. Diu la tradició que encara avui Santa Eulàlia és present per les festes de la Mercè. Si us hi fixeu, quan Barcelona celebra les seva festa patronal a la tardor sempre hi ha un dia que plou, diuen que són les llàgrimes de Santa Eulàlia que creu que els barcelonins ja l’han oblidat.

Tornem a la història. A partir de 1902 la festa de la Mercè va començar a agafar caràcter com a festa major de Barcelona. Tenint en compte que Santa Eulàlia es celebra al febrer, es va considerar que s’ havia de potenciar la festa de la Mercè al setembre. A les festes de la Mercè de 1902 es realitzà el primer concurs de castells i també la primera trobada de capgrossos d’arreu del Principat. També es popularitzà la sardana de l’Empordà.

Una de les raons per potenciar les festes de la Mercè era que els barris (abans pobles del pla de Barcelona) tenien encara les seves festes majors i calia una festa per a la gran ciutat. És per això que actualment, tot i la participació de les colles de cultura popular, les festes de Sants, de Gràcia, del Poblenou, etc… tenen una implicació veïnal molt més forta. La Mercè, per contra, és una festa on l’Ajuntament té més protagonisme i la ciutat es projecta al món com una de les grans capitals de la festa i la cultura.