Tags Posts tagged with "solstici"

solstici

0 634

Celebrem el solstici d’estiu mediterràniament amb el foc que baixa de les nostres muntanyes fins als nostres pobles

Una flama provinent d’un foc que no s’apaga mai, però es renova cada any, dóna origen a les fogueres de Sant Joan arreu dels territoris de parla catalana. Aquest és el potent missatge de la Flama del Canigó.

És una tradició amb poc més d’un mig segle però que ha arrelat amb força. D’una banda, perquè recull tradicions ancestrals entorn al solstici d’estiu i el foc, i d’altra banda, perquè està carregada de simbolisme reivindicatiu de la identitat catalana.

Cada 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafen el foc que des de 1965 resta encès al Castellet de Perpinyà i el pugen fins al cim del Canigó, a 2.784 metres. A mitja nit, encenen una nova foguera i inicien el descens de la muntanya amb la nova Flama. Al pla de Cortalets els espera molta gent que seran els encarregats de transportar la flama a peu, en bicicleta o en cotxe fins a més de 450 municipis per encendre les fogueres de Sant Joan.

Aquesta tradició, impulsada el 1955 per Francesc Pujades, beu de les arrels d’altres celebracions del solstici als pobles del Pirineu (com les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la Crema d’eth Haro de la Val d’Aran) on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit. Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la vitalitat de la cultura catalana i la unitat dels Països Catalans.

El foc i el solstici

Durant segles i segles l’home ha venerat les forces de la natura. Entre elles, el foc. Així es celebra des de temps ancestrals la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu, a molts pobles europeus i mediterranis.

De prohibicions i reivindicacions

Els cristians van ser els primers que van gosar prohibir les festes paganes, entre elles, el costum de fer fogueres per celebrar el solstici d’estiu. No ho van aconseguir. Davant del seu fracàs, van decidir incorporar aquesta tradició i donar-li un caire religiós. I la festa del foc es va seguir celebrant amb varietats locals.

No va ser fins a 1659 amb la incorporació de la Catalunya Nord a l’estat francès quan els Focs de Sant Joan van adquirir un caire de reivindicació de la identitat catalana. Anys més tard les prohibicions es van multiplicar, amb l’ocupació de la resta dels Països Catalans per les tropes de Felip V -1707 el País Valencià, 1714 el Principat, 1715 les Illes- es van abolir les institucions, es va prohibir l’ús públic de la llengua i totes les tradicions i costums, entre elles les fogueres de Sant Joan. I el caràcter reivindicatiu es va reforçar poc a poc. Les fogueres es van recuperar l’any 1761 a partir del Memorial de Greuges presentat a Carles III.

Un moment àlgid de la recuperació de les nostres tradicions va ser durant la Renaixença a partir del 1830 amb la reivindicació del binomi llengua i pàtria, dels costums propis de la cultura catalana.

El 1885, mossèn Cinto Verdaguer canta els focs i els fallaires en el seu poema Canigó. Els focs són enaltits també per altres poetes nostres, com Maragall, Girbal i Jaume, Duran, Tortajada i Garcés, entre altres.

Amb l’Estatut d’autonomia, el 1933, excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen sentit de comunitat als Focs de Sant Joan, i encenen fogueres a totes les viles i muntanyes de les nostres terres, com a senyal d’inici del retrobament d’una comunitat.

Després de la Guerra Civil encara que es conserven les celebracions de Sant Joan amb el foc com a protagonista es buiden de contingut reivindicatiu i cultural.

En l’actualitat

El context actual afavoreix la reivindicació d’aquesta tradició festiva i cada any s’hi sumen institucions i organitzacions que volen que la Flama del Canigó arribi al seu municipi per encendre la foguera de Sant Joan.

Gaudiu doncs, del foc i de la nit més curta de l’any. Bona revetlla a tothom!

0 905

Una nit màgica amb el foc com a protagonista

El solstici d’estiu se celebra des de la prehistòria i sol coincidir a l’hemisferi nord amb la setmana del 20 de juny. Encara que per convenció ho celebrem el dia 24 coincidint amb la data de naixement de Sant Joan Baptista.

Enguany la nit més curta de l’any és el dia 21. Com moltes altres tradicions el cristianisme es va encarregar d’integrar a la seva religió una festa originalment pagana. Però Sant Joan conserva molts elements de la seva essència. És una festa màgica. Se celebra arreu del món a cada lloc amb les seves particularitats però a tot arreu amb un element comú: el foc.

A Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com a d’altres indrets del País Valencià, es fan fogueres la nit del 23 al voltant del foc, els familiars i amics es reuneixen per festejar-ho amb cava i la tradicional coca de Sant Joan Hi ha balls a les places al voltant del foc.

Molts dels focs dels pobles catalans s’encenen amb la flama del Canigó. Una tradició que data del 1955 i s’ha anat incorporant paulatinament a la festa de Sant Joan.

A Menorca hi trobem un fet diferencial, per Sant Joan es celebren les festes grans de Ciutadella conegudes arreu. La festa ha començat una setmana abans coincidint amb es dia des be i s’allarga fins al dia de Sant Joan amb multitud d’actes i esdeveniments que segueixen una ritual tradició on els cavalls són els protagonistes.

La festa d’Alacant també és molt coneguda, la ciutat s’omple de focs artificials i espectaculars fogueres. A mitja nit una palmera blanca llençada des del puig de Benacantil indicarà l’inici de la ‘cremà’ i la festa s’estendrà per tots els carrers de la ciutat com la pólvora!

A la zona del Pirineu: Andorra, Pallars Sobirà, Vall d’Aran Sant Joan és sinònim de falles. Una festa de purificació d’origen agrari en la què simbòlicament s’arrenca el foc, símbol del sol, de la muntanya i es baixa al poble, per purificar els camps i els boscos i preservar la població dels mals esperits.

La pirotècnia s’ha estès de forma espectacular arreu. L’ús del foc ha derivat en el costum de tirar petards. Des de les bengales i les bombetes fins als trons, les piules, les fonts i les traques que omplen de color i soroll els carrers i d’alegria i emoció als infants.

Però Sant Joan no és només foc, les llegendes i creences màgiques proliferen al voltant de la nit més curta de l’any. Banys purificadors als pobles que tenen platja, recollides d’herbes remeieres, històries de criatures fantàstiques, etc.. Hi ha històries per a tots!

Felicitats a tots els Joans, Joanes, Jans i Janes! <3

Ens encantarà que compartiu amb nosaltres les imatges més divertides i entranyables de la revetlla. Passeu-nos les millors fotos a: Twitter, Facebook i Instagram! #SANTJOANNOSTRE