Temps de tradició, temps de calçots

Temps de tradició, temps de calçots

0 498

Llet Nostra vol difondre les tradicions catalanes i aquest mes hi ha una que ha arrelat arreu de la nostra terra. Les calçotades.

L’inventor del calçot va ser un solitari pagés de Valls (Tarragona), a la fi del segle XIX , conegut amb el nom de Xat de Benaiges. El calçot surt de cadascun dels grills de les cebes blanques, conreats especialment per ser cuits a la flama. El cultiu del calçot comença quan se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s’arrenca i es guarda una temporada fora de la terra. Després es torna a plantar una altra vegada de manera que només quedi mig enterrada. Segons va creixent la planta cal anar calçant-la, és a dir, envoltant de terra la planta. És d’aquesta acció, “calçar”, d’on surt el nom de calçots. Aquests es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril. 

A partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es va convertir en un menjar habitual de moltes famílies vallenses durant els dies festius. El típic era anar a les masies a coure els calçots amb les sarments dels ceps.

Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada en tot el país podem datar-la a mitjans segle. Més recentment el prestigi calçotaire s’ha estès i també es produeixen i consumeixen calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. En 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat “Calçot de Valls”.

Durant el final de l’hivern i començaments de la primavera; els calçots, es rosteixen directament sobre les flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial. Després de coure els calçots es tiren troncs per fer unes bones brases que s’aprofitaran per rostir carns o embotits per al segon plat. També s’acostuma a rostir en les brases patates i carxofes, per acompanyar les carns.

La salsa per als calçots

Ingredients

En la seva composició s’assembla bastant a la salsa romesco. Els seus ingredients són per quatre persones:

  • 1 cap d’alls rostits (rostits en brases) i 1 dent crua
  • 4 o 5 tomàquets (d’untar, coneguts a la zona com “tomacons”) rostits
  • 100 grams d’ametlles torrades pelades
  • 30 grams d’avellanes torrades pelades
  • 1 llesca de pa torrat i xopada en vinagre
  • 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebrot vermell
  • 80 cl. d’oli d’oliva arbequina extra verge

Es molen els ingredients en un morter (en defecte d’això batedora), amb el següent ordre: sal, alls, ametlles i avellanes, tomàquets, i afegir l’oli a poc a poc mentre anem batent perquè la salsa quedi ben lligada. Finalment afegir la llesca de pa i la polpa de la nyora. La salsa de la calçotada ha de quedar ben lligada. L’important és que en untar els calçots , aquests quedin ben impregnats de salsa. Es pot allargar o aclarir la salsa afegint una mica més d’oli, si ha quedat molt espessa.

Que tingueu unes molt bones calçotades aquesta temporada. Salut!

Articles similars

Sopa freda de cogombre

0 94
Empanada de pollastre

0 123

Sense comentaris

Deixa un comentari