LES HAVANERES, TRADICIÓ MOLT NOSTRA A L’ESTIU

LES HAVANERES, TRADICIÓ MOLT NOSTRA A L’ESTIU

0 689

Les havaneres, una tradició molt nostra i amb molta història.

Qui més qui menys sap que les havaneres són cançons originàries de Cuba.
Tot i així avui dia aquest tòpic l’hauríem de matisar perquè a Cuba, si no fos pels casals catalans, no hi existirien aquest tipus de cançons. Per tant, podem dir que si bé és cert que les havaneres provenen de Cuba, aquestes han crescut aquí a Catalunya i les hem enriquit amb el nostre idioma, un fet que quasi no passa a la resta de llocs on també va arribar l’havanera.

Els antecedents musicals de l’havanera es remunten al segle XVI en la contradansa, el ritme de ball europeu nascut a Anglaterra. Aquesta va arribar al Carib quan corsaris i pirates, al servei de la corona anglesa, minaven el poder espanyol al continent americà. L’any 1762 els anglesos prenen possessió de “La Havana” i al cap d’uns anys, al 1791, hi arriben els francesos, i amb ells els seus servents normalment africans. Aquestes influències caribenyes d’origen Africà van donar a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica) hi van donar el toc definitiu.

Aquests ritmes els van portar a casa nostra els indians, nom amb el qual es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, van anar a “Fer les Amèriques”. Aquests indians, rics o pobres, tornaven a casa i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís i l’entonaven de taverna en taverna, que era el lloc on cercaven refugi en dies de tràngol.
El procés d’acollida i arrelament a Catalunya es deu sobretot a la voluntat de recordar dels pescadors i dels mariners de l’època, els quals van transmetre les cançons d’una generació a una altra, fins que se’n va realitzar una primera compilació. És justament en aquesta recopilació de la tradició oral on recau l’èmfasi del costum popular, i per tant, el seu dret a considerar-se com a tal. Cal tenir present, doncs, que en el seu dia aquestes cançons eren cants a la pàtria enyorada, anhelant trobar una vida millor en la qual, és clar, les mulates no hi podien faltar. No queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar és que l’havanera més popular es “La Paloma”, composta pel basc Sebastián Iradier l’any 1840.

A Catalunya, l’havanera s’havia cantat sempre en llengua castellana fins als anys seixanta, concretament l’any 1968 el mestre Jose Lluís Ortega Monasterio compon una havanera que esdevindrà un símbol identificatiu: “El meu avi”. El fet de poder corejar “Visca Catalunya, “Visca el català” al final de cada tornada donava un sentiment de país que poques cançons han aconseguit.

A casa nostra, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell és la trobada de referència del món de les havaneres i es celebra any rere any el primer dissabte de juliol. Però el seu origen rau en una trobada de cantaires l’any 1966 a la taverna de Can Batlle, lloc de reunió de pescadors. L’any següent, el dia 2 de setembre de 1967, es va celebrar, de manera oficial i pública, una cantada d’havaneres a la platja d’en Calau, per primer cop una cantada d’havaneres fora de les tavernes. Degut a l’èxit que va tenir l’acte, el 1969 va traslladar-se a la plaça del Port Bo, on se celebra en l’actualitat i que avui dia aplega a vora 40.000 persones.

En la dècada dels anys setanta també es va produir un fet que donaria encara més força a Les Havaneres: es formaven nous grups i s’enregistraven treballs discogràfics. Grups com l’Alba, els pescadors de l’Escala, La colla Jacomet, Peix Fregit, Terra Endins, Oreig de mar, i els propis Port-Bo. Els anys vuitanta i noranta són els millors anys pel que fa a creació de grups; a principis dels noranta superàvem el centenar de grups arreu de Catalunya. En l’actualitat en tenim una setantena.

El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell, el costum de fer un recital d’havaneres amb un bon cremat inclòs s’ha estès per tot el litoral, fins i tot terra endins. Actualment és costum fer cremat i havaneres a algunes festes majors, com a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró i a Salou entre altres.

Per mantenir les nostres tradicions les hem de conèixer i així estimar-les.
Fem colla amb les nostres tradicions!

Sense comentaris

Deixa un comentari