Els orígens de la festa de la Mare de Déu patrona de Barcelona

Del 22 al 25 de setembre més de 500 actes ompliran Barcelona de festa i cultura. La Mercè és una festa per a tothom i que tothom coneix. Barcelonins i barcelonines, grups d’amics i famílies de tota l’àrea metropolitana i més enllà se la fan seva, així com també els turistes arribats d’arreu. La festa major de la capital de Catalunya uneix la tradició de les festes populars amb la projecció internacional de la cultura. Només cal fer una ullada a l’extens programa i siguin quins siguin els vostres gustos i aficions veureu que no us el podreu acabar els més de 500 actes que hi ha organitzats!

Per què La Mercè?

La relació de la Mare de Déu de la Mercè amb Barcelona té el seu origen en el segle XIII quan la Santa s’aparegué simultàniament a  en Pere Nolasc, Ramón de Penyafort i el Rei Jaume I. Els tres van tenir el mateix somni, la mateixa nit. La mare de Déu de la Mercè, acompanyada d’altres sants, se’ls aparegué dient que fundessin una ordre religiosa destinada a rescatar els presoners cristians dels Sarraïns.

Uns segles més tard, l’any 1637, abans de la guerra dels segadors de 1640, hi hagué una plaga de llagosta a Barcelona. El Consell de Cent s’encomanà a la Verge de la Mercè prometent fer-la patrona de la ciutat si els lliurava d’aquest mal.

Se li atribueixen uns quants miracles més vinculats a la Ciutat. Però no va ser fins al 1868 quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè.

Fins aleshores, la patrona de la ciutat havia estat Santa Eulàlia. Segons diuen, una bona colla de devots de la jove màrtir barcelonina acudiren aleshores a l’església de Mercè a llançar pedregades a les autoritats. Davant això es decidí concedir a Santa Eulàlia el títol de copatrona de la Ciutat. Diu la tradició que encara avui Santa Eulàlia és present per les festes de la Mercè. Si us hi fixeu, quan Barcelona celebra les seva festa patronal a la tardor sempre hi ha un dia que plou, diuen que són les llàgrimes de Santa Eulàlia que creu que els barcelonins ja l’han oblidat.

Tornem a la història. A partir de 1902 la festa de la Mercè va començar a agafar caràcter com a festa major de Barcelona. Tenint en compte que Santa Eulàlia es celebra al febrer, es va considerar que s’ havia de potenciar la festa de la Mercè al setembre. A les festes de la Mercè de 1902 es realitzà el primer concurs de castells i també la primera trobada de capgrossos d’arreu del Principat. També es popularitzà la sardana de l’Empordà.

Una de les raons per potenciar les festes de la Mercè era que els barris (abans pobles del pla de Barcelona) tenien encara les seves festes majors i calia una festa per a la gran ciutat. És per això que actualment, tot i la participació de les colles de cultura popular, les festes de Sants, de Gràcia, del Poblenou, etc… tenen una implicació veïnal molt més forta. La Mercè, per contra, és una festa on l’Ajuntament té més protagonisme i la ciutat es projecta al món com una de les grans capitals de la festa i la cultura.