Hi ha tradicions que es viuen als carrers i d’altres que es viuen al voltant d’una taula. La Diada de l’Onze de Setembre és, per a moltes famílies catalanes, una jornada per retrobar-se, compartir un àpat i gaudir dels sabors que formen part de la nostra història. És una oportunitat per celebrar allò que ens identifica: el territori, els productes de proximitat i els moments compartits.

Una taula plena de tradició

No existeix un únic menú de la Diada, però sí que hi ha plats que apareixen una vegada i una altra a les trobades familiars i als dinars populars. Receptes senzilles, elaborades amb ingredients de casa nostra i que passen de generació en generació.

L’escalivada, el pa amb tomàquet, els embotits artesans, les coques salades, les amanides amb tomàquet de temporada o els formatges catalans acostumen a ser protagonistes d’uns àpats que conviden a compartir. També és habitual trobar plats de cassola, canelons preparats amb antelació o una bona coca per acabar el dinar.

Productes d’arrel catalana que expliquen qui som

La gastronomia és una de les millors maneres de conèixer un territori. Darrere de cada ingredient hi ha pagesos, ramaders, artesans i productors que treballen perquè els sabors de sempre continuïn arribant a les nostres llars.

Alguns dels productes més presents en aquestes trobades són:

• El pa de pagès amb tomàquet i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
• Els embotits tradicionals elaborats arreu de Catalunya.
• Els formatges artesans de vaca, cabra o ovella.
• Les avellanes i ametlles del Camp de Tarragona.
• Les pomes de Girona, les peres de Lleida o els préssecs de temporada.
• Els làctics elaborats amb llet de proximitat, com els iogurts, els formatges frescos o la llet, ideals tant per a l’esmorzar com per preparar postres casolanes.

Escollir productes del territori és una manera de donar suport a les persones que en tenen cura i de mantenir viu un patrimoni gastronòmic que forma part de la nostra identitat.

Un dinar per compartir

La Diada també és sinònim de retrobaments. Hi ha famílies que es troben després dels actes del matí, d’altres organitzen pícnics en espais naturals o aprofiten el dia festiu per reunir diverses generacions al voltant d’una mateixa taula.

Els infants juguen mentre els grans preparen el dinar, algú talla el pa, una altra persona acaba d’amanir l’amanida i sempre hi ha qui porta les postres. Són petits gestos que es repeteixen any rere any i que construeixen records.

Perquè el valor d’un àpat no depèn només del que hi ha al plat, sinó de les converses, les rialles i el temps compartit i el significat de la trobada

Les postres que tanquen qualsevol celebració

Cap celebració és completa sense un toc dolç. Les coques, els flams, els matons amb mel, els iogurts naturals amb fruita fresca o les cremes casolanes continuen sent opcions molt presents a moltes llars catalanes.

Preparar unes postres amb ingredients senzills i de qualitat és una manera de mantenir viva la cuina de sempre i d’implicar els més petits en l’elaboració del dinar familiar.

Reivindiquem allò que és ben nostre

Cada recepta explica una història. La d’una àvia que cuinava cada diumenge, la d’un pagès que cuida la terra o la d’una granja que treballa cada dia perquè la llet arribi a les nostres cases.

La Diada és una bona ocasió per recordar que la gastronomia també forma part de la nostra cultura. Quan escollim productes d’arrel catalana, quan cuinem receptes tradicionals o quan compartim un àpat amb les persones que estimem, contribuïm a mantenir viu aquest patrimoni.

Perquè hi ha tradicions que es transmeten parlant, però moltes altres es transmeten al voltant d’una taula. I són aquestes, sovint, les que recordem durant tota la vida.