Arribar a un mercat completament saturat i triomfar està a l’abast de pocs. Doncs això és el que van fer ara fa 10 anys sis cooperatives lleteres catalanes, que van decidir ajuntar- se en un projecte empresarial per «sobreviure». «Si no, estàvem morts», explica Xavier Tubert, president de Llet Nostra. No només han sobreviscut, sinó que són la marca líder del sector a Catalunya.

Van apostar per unir els seus esforços perquè veien que el futur era negre, en un sector que ha pas- sat, majoritàriament, a mans foranes (Puleva, líder a Espanya, va ser comprada per la francesa Lactalis). «Som fruit d’un període de crisi. Diverses cooperatives tenien molts problemes per col·locar la llet en la indústria [Pascual havia deixat de comprar llet a Catalunya el 2003]. L’única sortida que teníem era que la nostra llet arribés directament al consumidor. Diverses cooperatives que ja participàvem en projectes conjunts vam decidir unir-nos i crear un producte propi, Llet Nostra. Vam assumir els riscos fruit de la necessitat», afegeix.

El secret de l’èxit d’aquesta firma és, segons Tubert, que van buscar «un soci tecnològic que compartia les nostres necessitats i objectius, posant per davant de tot treure la llet de les explotacions». «És la gran innovació, ja que és un projecte participat no només per les cooperatives mateixes, sinó per altres formes societàries (la basca Kaiku) que entenen, respecten i prioritzen el model de les cooperatives. Ens va permetre créixer ràpidament, ordenadament i amb professionalitat».

La firma va néixer per donar sortida a la llet després del boicot de Pascual el 2003

Avui agrupen 215 explotacions familiars catalanes, o el que és el mateix, el 30% del total de ramaders (responsables de gairebé el 25% de la llet produïda a Catalunya). «Les nostres famílies viuen de les granges

Cuidem el producte al màxim perquè és la nostra vida», assenyala.

La companyia va començar amb la venda de llet en bric, però més endavant es va llançar al mercat dels batuts de cacau. Més tard, Llet Nostra va buscar conquistar un altre li- neal, el del fred («és una altra manera de tractar i transportar el producte, però estem molt orgullosos de com està anant»). Així, el 2010 van llançar iogurts i postres propis: «Sem- pre hem apostat pels articles que es- tan lligats a la terra. Per això vam ser els primers a llançar per exemple el flam de mató». Entre els seus últims llançaments es troben els iogurts amb melmelada, i estudien llançar altres postres d’altres gustos. ¿Llets amb més propietats? «Potser algun dia».

Tubert destaca que el seu producte va néixer amb una clara vinculació amb la societat, i que «mai han enganyat a ningú», encara que no han notat en especial l’auge independentista que viu Catalunya.

Llet Nostra va tancar el 2012 amb una facturació pròxima als 22 milions d’euros (un milió més que el 2011).

JOSEP M. BERENGUERAS