A finals de novembre, Torroella de Montgrí canvia de ritme. Els carrers que durant l’any respiren la calma ordenada d’una vila empordanesa es tornen escenari d’un moviment intens, ple de gestos antics i expectatives modernes. És el moment de la Fira de Sant Andreu, una celebració que no necessita artificis per demostrar la seva força: té més de sis segles d’història i continua viva perquè és útil, perquè connecta amb la gent i perquè encara explica qui som.

És un espai on el món agrari —amb tot el que implica: esforç, tècnica, dependència del clima, economia real i relació estreta amb la terra— es mostra sense maquillatge. No és una fira creada per turistes, sinó una trobada que ha crescut al ritme de les necessitats de pagesos, ramaders, artesans i famílies. I és precisament això el que la fa tan atractiva: la seva autenticitat.

Per a Llet Nostra, parlar de la Fira de Sant Andreu és parlar d’un territori que coneixem de primera mà. Les granges que formen part del projecte viuen de la terra i del bestiar, de la mateixa manera que ho fa Torroella en el seu entorn més immediat. L’Empordà agrícola i ramader sempre ha estat un espai exigent, però també agraït amb qui el treballa amb coneixement i constància. I la fira ho reflecteix plenament.

Una fira amb més de 600 anys, nascuda de la necessitat

No totes les tradicions tenen el mateix origen. Algunes neixen de llegendes o de celebracions religioses, d’altres de costums familiars, i unes quantes —les més sòlides— sorgeixen de la necessitat de trobar-se i fer tractes. La Fira de Sant Andreu és d’aquest últim tipus.

Documentada des del segle XIV, es va consolidar com a punt de trobada entre pagesos, tractants, comerciants de ferramenta agrícola i famílies que depenien de l’intercanvi directe per sobreviure. La fira no era una festa, era logística. Calia comprar animals, vendre cereals, comprar eines, negociar preus, resoldre dubtes, posar-se al dia de les innovacions del moment —que llavors no eren tractors, sinó manxes, arreus de tir o eines de fusta fetes per mestres artesans.

Amb els segles, la fira ha canviat tant com ha canviat la vida al camp. Però el que la manté és exactament el mateix: aquest espai de relació directa entre persones que comparteixen una mirada molt concreta sobre la vida i sobre el territori. Torroella celebra una fira antiga que no s’ha convertit en un museu, i això és tot un mèrit.

Una edició marcada per la situació sanitària del sector ramader

Enguany la fira s’ha vist obligada a prescindir d’un dels seus elements més emblemàtics: la presència d’animals. No per manca de voluntat, sinó per responsabilitat sanitària. Les mesures de prevenció que afecten el bestiar a Catalunya han obligat a vetar la mostra ramadera, un dels espais més estimats tant pels professionals com pel públic familiar.

Aquesta absència pesa, perquè la fira havia mantingut fins ara una de les mostres de bestiar més representatives de la zona, i això ajudava a entendre de manera directa com és la ramaderia del territori: les races, les tècniques de criança, els criteris de benestar animal i l’esforç quotidià que hi ha al darrere.

Tot i així, la fira no es retira ni es dilueix. El programa d’aquest any és dens, complet i igualment fidel a l’essència de l’esdeveniment: posar en valor el treball de la terra, la força del sector primari i la connexió amb l’economia local. Torroella no deixa caure allò que ha construït durant segles, i aquesta edició n’és la prova.

El recinte firal: maquinària, innovació i un món agrícola que no s’atura

Un dels espais més visitats és el recinte firal de l’Espai Ter, on es concentra la maquinària agrícola i industrial. Qui no coneix el sector pot veure-hi simplement tractors, remolcs, equips de reg i eines que semblen massa tècniques. Però qui hi entén sap que aquí és on es decideixen moltes coses: inversions, noves maneres de treballar, estalvi energètic, mecanització de processos i adaptació als reptes climàtics actuals.

La maquinària d’avui no té res a veure amb la que hi havia fa trenta anys. És més eficient, més precisa, més segura i també més cara. Veure-la reunida en un mateix espai és gairebé com entrar en un catàleg viu del futur immediat del sector primari. I la fira permet un luxe que no dona Internet: mirar, tocar, comparar, preguntar i negociar cara a cara.

A més de la maquinària moderna, enguany s’hi suma una exposició de carros històrics que permet entendre, d’una manera visual i sense filtres, com es treballava al camp abans de la mecanització generalitzada. És un contrast que parla sol: del carro de tir de fusta a la maquinària actual hi ha un salt d’època que en realitat s’ha produït en molt poc temps.

Una experiència immersiva per entrar a les granges de la comarca

Un dels elements més destacats d’aquesta edició és l’espai immersiu amb projecció audiovisual 360º. És una manera directa, educativa i immediata de veure com són les granges del Baix Ter per dins. No es tracta d’un vídeo de propaganda ni d’un recorregut edulcorat: mostra el dia a dia real, amb els processos de munyida, la gestió del benestar animal, la feina tècnica i la combinació d’experiència i innovació que requereix el sector.

Aquest espai serveix especialment per als visitants que no tenen contacte amb la pagesia. Molta gent compra llet, fruita, verdura, carn o cereals sense haver vist mai el lloc on es produeixen. Aquesta experiència ajuda a trencar distàncies i a entendre que darrere de cada producte hi ha famílies, horaris estrictes i tasques que no s’aturen mai.

Els mercats: artesania, producte de proximitat i dinamisme local

La Fira de Sant Andreu és també una suma de mercats que, junts, dibuixen la identitat productiva de l’Empordà. El Mercat de Sant Andreu i el mercat d’artesania són punts clau per entendre què vol dir produir en proximitat: objectes fets a mà, elaboracions tradicionals, oficis com la ceràmica, la fusteria o el tèxtil, i productes agroalimentaris del territori.

Aquí no hi trobes productes industrials de gran escala, sinó elaboracions honestes i directes. L’Empordà sempre ha tingut un teixit d’artesans potent, a mig camí entre la tradició i la creativitat personal, i la fira ofereix un espai privilegiat perquè el públic hi entri en contacte.

El mercat ecològic Món Empordà complementa aquest espai amb productors que segueixen criteris de sostenibilitat estrictes. No és un espai simbòlic, és un mercat real. I cal dir-ho clar: apostar per productors locals i ecològics no és una moda, és una manera de garantir futur econòmic i ambiental.

Activitats per a famílies: aprendre des de la pràctica

La fira també és un espai pensat perquè les famílies hi passin el dia i perquè els infants entenguin, d’una vegada per totes, d’on surten els aliments i com funciona el territori. No hi ha millor manera d’aprendre que posar-s’hi directament.

Aquest any hi ha tallers, jocs de la masia en format gegant, rocòdrom, tirolina i un bosc urbà d’aventura. Són activitats que tenen una doble funció: divertides pel públic infantil, però també pedagògiques. Quan un nen puja a un rocòdrom o juga amb eines de masia adaptades, està aprenent a valorar habilitats que abans formaven part de la quotidianitat.

Els espectacles vinculats a la tradició —com el Carro de Contes o el Carro de Trementinaires— permeten recuperar històries antigues i oficis que han anat desapareixent però que formen part del teixit cultural del país. Són activitats que ajuden a reduir la distància entre generacions.

Fira en el Record: Torroella, bressol de la sardana

Un dels pilars culturals de la fira és la Fira en el Record, que enguany dedica la seva vint-i-quatrena edició a reivindicar Torroella com a bressol de la sardana i de grans compositors. Aquest reconeixement té més pes del que pot semblar: la música de cobla i la composició sardanística han tingut en aquesta vila una força extraordinària al llarg del segle XX.

El recorregut de la Fira en el Record és un exemple excel·lent de divulgació cultural ben feta. No es limita a mostrar documents i fotografies; combina explicació, teatralització i espais immersius que ajuden a entendre què representava realment la sardana en el context de Torroella. I ho fa posant noms i cognoms, sense obviar el passat ni suavitzar el seu paper en èpoques complicades.

És un homenatge que no cau en la nostàlgia buida. Té ambició històrica i pedagògica.

El territori com a eix central

La Fira de Sant Andreu és, sobretot, un retrat del territori. No només de Torroella, sinó del conjunt del Baix Ter. La varietat d’activitats —des de la mostra d’entitats fins a les exposicions culturals, passant per les visites guiades al pessebre parroquial— reflecteix una manera de viure que encara té les arrels clavades a la terra i al paisatge.

El riu Ter i el massís del Montgrí marquen fortament la identitat de la zona, i les sortides guiades de l’Associació La Sorellona en són una mostra clara. Aquestes activitats posen en valor un patrimoni natural que no és només un decorat: és un actiu ecològic i econòmic.

Per a Llet Nostra, aquest vincle amb el territori és essencial. La fira posa sobre la taula, de manera directa i sense artificis, el valor de produir des de la proximitat, de conèixer la terra i de respectar els seus ritmes. És exactament el que defensem com a marca i com a projecte col·lectiu.

Per què aquesta fira continua sent necessària?

Siguem clars: la Fira de Sant Andreu no es manté viva per costum. Es manté viva perquè és útil. Perquè connecta un sector que massa sovint queda invisibilitzat darrere dels aparadors dels supermercats. Perquè recorda que el món agrari no és un concepte abstracte, sinó persones, oficis, ciència, innovació i una dependència absoluta de la qualitat del territori.

La fira no és una festa folklòrica que es fa perquè toca. És una eina de cohesió, d’aprenentatge i de reconeixement entre persones que comparteixen reptes i oportunitats. És una manera de dir: “Som aquí, fem aquesta feina i el país necessita que la fem bé.”

Una tradició que mira més enllà del passat

En un context en què el sector primari afronta reptes enormes —crisi climàtica, burocràcia, augment de costos, relleu generacional complex—, la Fira de Sant Andreu no pot ser només una celebració del passat. Ha de ser un espai per projectar futur.

I ho és. L’existència de jornades tècniques com la Pomatec, la presència de novetats en maquinària, les activitats de sensibilització ambiental i les propostes culturals que connecten història i territori demostren que la fira no viu ancorada en la nostàlgia. Mira endavant amb consciència i amb fermesa.

Una fira imprescindible per entendre el país

Si hi ha una fira a Catalunya que explica de manera clara què vol dir viure de la terra, aquesta és la Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí. És honesta, és directa i és un reflex viu d’un territori que continua lluitant per mantenir actius els seus oficis i la seva identitat.

Torroella no organitza la fira per vendre un relat idíl·lic. La fa perquè forma part del seu ADN, perquè connecta la comunitat amb el seu origen i perquè continua sent necessària. Sis segles després, encara és una trobada que mobilitza persones, projectes i maneres de viure.

Per a qualsevol que vulgui entendre el pes del món agrari al nostre país, visitar la Fira de Sant Andreu no és una recomanació: és una obligació.