Lasanya al forn
Un clàssic que ve de lluny
La lasanya és un dels plats més emblemàtics de la cuina italiana, però també un exemple clar de com les receptes evolucionen i s’adapten amb el temps. Tot i que avui la relacionem directament amb Itàlia, l’origen del terme lasanya es remunta a l’antiga Grècia, on la paraula laganon feia referència a unes làmines de pasta plana fetes amb farina i aigua. Els romans en van adoptar la idea i, segles més tard, la recepta va anar prenent forma fins a convertir-se en el plat que coneixem avui.
A l’edat mitjana ja es documenten preparacions similars a Itàlia, especialment a la regió d’Emília-Romanya, on la lasanya es va consolidar com un plat de festa, de celebració i de cuina familiar. No era un menjar quotidià: fer lasanya volia dir dedicar-hi temps, encendre el forn i cuinar per a més d’una persona. I això encara avui es manté. La lasanya no és un plat ràpid, és un plat per compartir.
Una recepta que admet adaptacions
Un dels grans encerts de la lasanya és la seva capacitat d’adaptació. No hi ha una única recepta correcta. Cada casa, cada cuiner i cada territori tenen la seva manera de fer-la. Amb carn o sense, amb tomàquet o beixamel, més o menys formatge, amb verdures de temporada o aprofitant restes d’altres àpats. Precisament per això és tan difícil que surti malament.
Aquesta versió de lasanya al forn és més lleugera del que acostuma a ser habitual, gràcies a l’ús de mató desnatat i llet, però sense renunciar al gust ni a la textura melosa que ha de tenir una bona lasanya. És una opció equilibrada, ideal tant per a un dinar familiar com per preparar amb antelació.
Ingredients
- 1 ceba gran
- 1 gra d’all
- 2 cullerades soperes d’oli d’oliva
- 1 culleradeta de sal
- 1 llauna (150 g) de tomàquet triturat
- 1 tassa de fons de carn, brou o aigua
- 3 l d’aigua
- 150 g de làmines de pasta per a lasanya
- 400 ml de mató desnatat
- ½ tassa de llet desnatada
- 100 g de mozzarella
- ¼ de tassa de formatge parmesà ratllat
Preparació pas a pas
Talla la ceba i l’all ben fins. Sofregeix-los amb una cullerada sopera d’oli d’oliva a foc mitjà fins que quedin tous i lleugerament daurats. Aquest pas és clau: un bon sofregit és la base del sabor. Afegeix la sal, el tomàquet triturat i el fons de carn, brou o aigua. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts perquè la salsa es concentri i perdi l’acidesa.
Mentrestant, posa a bullir 3 litres d’aigua amb sal. Cou les làmines de pasta segons les indicacions del fabricant, habitualment entre 12 i 15 minuts. Un cop cuites, escorre-les i refresca-les amb aigua freda per tallar la cocció i evitar que s’enganxin.
En un bol, barreja el mató desnatat amb la llet i una cullerada sopera d’oli d’oliva fins a obtenir una textura cremosa i homogènia. Talla la mozzarella a rodanxes fines perquè es fongui de manera uniforme durant la cocció.
Greixa una safata per al forn. Munta la lasanya alternant capes de pasta, mozzarella, la barreja de mató, salsa de tomàquet i una mica de parmesà ratllat. Continua fins a acabar tots els ingredients i finalitza amb una capa generosa de formatge ratllat per aconseguir un gratinat daurat i saborós.
Cou la lasanya al forn a 190 °C durant uns 30 minuts. Un cop fora del forn, deixa-la reposar uns minuts abans de tallar-la: això ajudarà que mantingui millor la forma.
Variacions i idees per personalitzar-la
La lasanya és un plat ideal per experimentar. Pots afegir-hi bolets saltats, espinacs tendres, carbassó tallat molt fi o carabassa rostida. Si prefereixes una textura encara més melosa, substitueix part de la salsa de tomàquet per una beixamel suau.
Les herbes aromàtiques també hi poden jugar un paper interessant: orenga, farigola o romaní funcionen bé, però sempre amb moderació. Un altre truc habitual és afegir un ou batut a la barreja de formatge, que li dona més cos i una textura encara més cremosa.
La lasanya no és només una recepta, és una excusa per seure a taula sense presses. És un d’aquells plats que milloren si es preparen amb calma i que encara són més bons l’endemà. I cal dir-ho clar: encara que aquesta recepta estigui pensada per a 6 persones, si la lasanya queda ben feta, no és estrany que quatre comensals se l’acabin sense que ningú se n’adoni. Això és la millor prova que ha valgut la pena encendre el forn.
