La cultura popular de casa nostra està sovint lligada a la tradició religiosa. Un dels exemples més singulars i estimats són les marededéu trobades, que se celebren cada any el 8 de setembre amb aplecs i processons arreu del territori.

Aquestes festivitats tenen lloc en ermites i santuaris situats en indrets plens de simbolisme, on la llegenda explica que hi va aparèixer, de manera miraculosa o insòlita, una imatge de la Mare de Déu.

Les històries que envolten aquestes troballes han passat de generació en generació, combinant elements històrics amb el relat llegendari. El resultat és un patrimoni cultural i espiritual que continua viu, i que cada setembre torna a reunir veïns, famílies i visitants en celebracions que són tant religioses com populars.

Què és una Mare de Déu trobada?

Les marededéu trobades són imatges de la Mare de Déu, generalment de fusta i d’estil romànic, que segons la tradició van ser amagades en temps d’invasions o perills per protegir-les. Segles després, es van descobrir de manera casual, gairebé sempre en circumstàncies considerades miraculoses.

Les llegendes expliquen que les trobaven pastors mentre feien pasturar el ramat, ermitans que vivien retirats en la natura i, en alguns casos sorprenents, bous que grattaven el terra o s’aturaven en un punt concret. Aquest comportament inusual portava a excavar al lloc i, segons la tradició, s’hi trobava la imatge.

Un altre element comú de les històries és que, un cop descoberta, la Mare de Déu no podia ser traslladada: la imatge es feia tan pesada o immòbil que s’interpretava com un senyal diví que aquell havia de ser el lloc on construir un santuari o ermita.

Principals marededéu trobades

A tot el territori dels Països Catalans hi ha molts santuaris i ermites dedicats a marededéu trobades. Aquí en recollim les més conegudes:

Mare de Déu de Montserrat Patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. La llegenda explica que uns pastors la van trobar a la muntanya de Montserrat al segle IX, dins d’una cova. És venerada el 27 d’abril, tot i que la tradició de marededéu trobada la vincula també al 8 de setembre.

Mare de Déu de Núria Situada a la Vall de Núria (Ripollès), es diu que va ser trobada per sant Gil al segle VIII. La imatge va romandre amagada durant segles fins que un pastor la va redescobrir. Núria és també símbol de fecunditat i lloc de pelegrinatge.

Mare de Déu del Miracle Al santuari del Miracle (Solsonès), la llegenda narra que uns pastors van veure una llum misteriosa que els va guiar fins a la imatge. El lloc és avui un important centre de devoció.

Mare de Déu del Claustre Venerada a la Seu d’Urgell, va ser trobada dins d’un mur del claustre de la catedral. La seva descoberta reforça el simbolisme del lloc com a centre religiós històric de la zona pirinenca.

Mare de Déu de Meritxell Patrona d’Andorra, segons la llegenda va ser trobada per uns pastors enmig de flors al bell mig de l’hivern. El santuari de Meritxell és un dels punts més visitats del Principat.

Mare de Déu de Montgarri Al bell mig de la vall d’Aran, diuen que un bou va descobrir la imatge grattant la neu. L’indret és avui una destinació de pelegrinatge i turisme de muntanya.

Mare de Déu de Falgars Situada prop de la Pobla de Lillet (Berguedà), la llegenda explica que uns pastors van trobar la imatge sota una falguera. El santuari és un punt clau de devoció comarcal.

Mare de Déu de Queralt Patrona de Berga, trobada per un pastor que va seguir una llum fins a la muntanya de Queralt. Coneguda com el “balcó de Catalunya” per les seves vistes.

Mare de Déu de Bellmunt A Sant Pere de Torelló (Osona), la imatge es va trobar a la muntanya de Bellmunt i és avui centre d’aplecs populars.

Mare de Déu de la Gleva Patrona d’Osona, la llegenda explica que un pagès va trobar la imatge mentre llaurava el camp. El santuari és un punt de trobada molt estimat pels vigatans.

Mare de Déu del Roure Al municipi de Pont de Molins (Alt Empordà), la tradició diu que va aparèixer als peus d’un roure, motiu pel qual rep aquest nom.

Mare de Déu de la Cinta Patrona de Tortosa, la seva llegenda està lligada a l’aparició miraculosa de la Mare de Déu que entrega una cinta com a protecció per la ciutat.

Mare de Déu del Pi A Sant Joan de les Abadesses, segons la tradició, la imatge va ser trobada als peus d’un pi, lloc on després es va erigir l’ermita.

Mare de Déu de Font-romeu A l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord), el seu nom significa “font del pelegrí”. Es diu que va ser trobada per un pastor i és venerada també a França.

Mare de Déu de Mogrony En un indret proper a Gombrèn, la llegenda relata que la imatge va aparèixer en una cova i va esdevenir centre de devoció local.

Mare de Déu del Mont A la Garrotxa, es diu que va ser trobada a la muntanya del Mont per un pastor. El santuari ofereix unes vistes espectaculars sobre l’Empordà i el Pirineu.

Mare de Déu de la Salut Situada a Sabadell, la seva imatge és objecte de gran devoció popular i la festa major de la ciutat li ret homenatge.

Mare de Déu del Far Al límit entre Osona i la Selva, es diu que la imatge va ser trobada prop del penya-segat del Far, un punt emblemàtic amb panoràmiques úniques.

Mare de Déu del Tura Patrona d’Olot, la llegenda explica que va ser trobada per un bou que grattava el terra. És la protagonista de la festa major olotina.

Mare de Déu del Vilar A Blanes, la tradició diu que uns mariners van trobar la imatge a la platja després d’un temporal. El santuari és molt estimat pels blanencs.

Mare de Déu dels Arcs A Colera (Alt Empordà), la llegenda explica que uns pastors la van trobar prop d’uns arcs naturals a la roca.

Una tradició viva

Les marededéu trobades formen part d’un llegat que barreja història, llegenda i devoció popular. Cada any, el 8 de setembre, els pobles i ciutats on s’hi veneren es vesteixen de festa per celebrar aplecs, processons i trobades, mantenint viva una tradició que uneix fe, identitat i comunitat.