Més enllà de les disfresses el Carnestoltes els convida a descobrir el món

Un barret, màscares, pintura a la cara, convertir-se en una princesa, una super-heroïna, un aviador, un astronauta! Clar que els hi agrada disfressar-se als més petits de la casa. El seu món és ple de fantasia i per Carnestoltes la poden viure intensament i sobretot, compartir-la amb els adults que també es deixen dur per la festa i la imaginació.

Per què els agrada disfressar-se i què aprenen

Més enllà de la disbauxa i la festa, disfressar-se contribueix al desenvolupament dels més petits. Incentiva la seva creativitat, poden projectar les seves inquietuds, el seu esperit aventurer, la seva capacitat de joc simbòlic…

També els permet posar-se en el lloc d’un altre, superar les seves pors o la timidesa, i en definitiva, experimentar amb els rols i el món que els envolta. Les disfresses afavoreixen la comunicació entre ells i els altres, els permet anar més enllà de les seves possibilitats quotidianes.

I és que disfressar-se és un alliberament. A través de la disfressa els petits poden alliberar tensions. Vol ser un doctor i posar una vacuna a la nina? Li servirà per perdre la por, canviar de perspectiva sobre una situació puntual que no li agrada.

A més a més, per Carnestoltes, tan a l’escola com a casa els nens poden participar en la creació de les seves disfresses. Crear a partir de les seves pròpies mans contribueix a augmentar la seva autoestima i els obliga a fixar l’atenció i afinar els seus moviments, coordinar la vista, el model a seguir, amb la seva destresa manipulant les tisores, els colors o qualsevol material que utilitzin.

Expliquem l’origen de la festa

El carnestoltes va néixer fa moltíssims anys quan els camperols es reunien a l’estiu per celebrar les bones collites i demanar als déus que els protegissin dels mals esperits. Al voltant d’una foguera els homes es pintaven i cobrien el rostre amb caretes mentre ballaven.

El Carnestoltes té un origen pagà es celebra set setmanes després de la primera lluna plena del solstici d’hivern, per aquest motiu no té una data fixa. És una festa que es celebra arreu del món. A cada època i cada lloc ha s’hi ha anat sumant llegendes i costums.

Van ser els Romans els que van començar a celebrar aquesta festa al començament de la primavera. Ho feien en honor a Momo, el déu de la diversió i la burla. I durant aquesta festa, que ells l’anomenaven carrus navalis, passejaven pels carrers a Bacus, el déu del vi, sobre un vaixell amb rodes i tota la gent ballava i es divertia al seu voltant.

El nom de Carnestoltes o Carnaval te el seu origen en la tradició cristiana, doncs fa esment als dies de festa i descontrol que precedeixen la Quaresma, època de recolliment, penitència, reclusió i abstinència de carn. La tradició de la Quaresma s’ha anat diluint amb el temps, però el Carnestoltes es segueix celebrant avui en dia arreu i amb intensitat.

Us animen a gaudir de la disbauxa del Carnestoltes amb els vostres fills!