Llet Nostra, marca líder a Catalunya, va néixer fa deu anys com a alternativa a la decisió d’algunes grans marques de deixar de comprar llet a les granges catalanes. Segons el seu president, Xavier Tubert, aquella crisi va suposar una oportunitat per als productors, que ara, tot i l’actual situació econòmica, poden vendre tota la llet que produeixen.

Diu el govern espanyol que ja estem sortint de la crisi.

Arrosseguem un període prou llarg de crisi perquè ens plantegem l’efecte que
ens ha causat a cadascun i comencem a mirar el futur amb ganes de
reprendre projectes. Avui només es pot tirar endavant i aprendre del que ens
ha portat a aquesta situació. Dic això perquè el mateix projecte de Llet Nostra és fruit d’una crisi.

¿De la decisió de Pascual de no comprar llet a les granges catalanes?

Pascual i algun altre operador. El nostre gran repte, o gran entrebanc, era que una colla de productors no sabíem on col∙locar la llet. I a partir d’aquí ens vam reinventar i la presa de decisions va ser més fluida. Per tant, d’un període dur en poden sortir oportunitats i iniciatives.

Llet Nostra és una excepció. El sector primari està molt atomitzat.

A Catalunya el sector productor ha tingut molt a prop una gran àrea de consum, que era Barcelona i el seu entorn. I això ens ha agafat a contrapeu a l’hora d’obrir mercats, perquè el dia que els mercats es van globalitzar i les decisions de compra a les grans cadenes es van deslocalitzar, molta gent no estava preparada per concentrar l’oferta i anar a aquests mercats. Quan vénen les cadenes i volen poques marques, resulta que nosaltres continuem venent marca a marca i poble a poble. Pel que fa a l’oli mateix, amb què som líders mundials en qualitat, resulta que en tenim més de cent marques i no es pot arribar als grans distribuïdors.

¿Les administracions aposten prou pel sector agroalimentari?

Catalunya és un clúster agroalimentari de referència a Europa, però Catalunya és un país que té de tot i ha d’apostar per moltes coses. El sector agroalimentari ha crescut a partir de molta iniciativa privada, però hem de mirar que les polítiques li facilitin instruments i recursos, ja que la iniciativa ha de ser privada. Durant molts anys hem patit una política a l’Estat que ha estat més de renda i de subvenció en el sector primari que no de polítiques actives transformadores i de mercat.

El principal problema que té ara Espanya i Catalunya és l’atur. Què s’ha de fer per crear ocupació?

S’ha de retratar bé la situació que tenim i les possibilitats. Qualsevol canvi fiscal que ajudi a iniciatives noves i a desenvolupar i finançar projectes és positiu, s’ha de ser absolutament generós amb els diners que s’hi dediquen. Seria la millor inversió pública, perquè amb el temps la mateixa administració ho recupera per a activitat econòmica.

¿Hi ha massa pressió fiscal sobre les empreses?

Els diners, o vénen de l’empresa o dels particulars, i la pressió fiscal no dic que no sigui necessària, però aquí tenim un greuge comparatiu, perquè tenim més pressió fiscal que altres països. I part d’aquest capital aniria a reinversió i a iniciatives noves.

 S’hauria d’abaixar l’IVA?

La pujada de l’IVA ha amputat molta activitat econòmica, perquè encongeix el consum. Què és més important? ¿La recaptació o que la màquina funcioni? No sóc expert fiscalista, però si l’Estat vol recaptar, té altres mecanismes per atacar els diners que no generen res o que estan ocults, però no es pot castigar el diner dinàmic ni la renda de les famílies.

¿Cal continuar abaixant salaris per guanyar competitivitat?

La competitivitat te la marquen els competidors. Quan tens un competidor, has de fer­ho millor que ell, el salari no pot ser l’únic element. La gestió ha de ser més proactiva i amb decisions preses no tant a curt termini sinó a mitjà i llarg termini.

Tem la sortida de Catalunya de la UE si s’independitza?

Estem fent una transició política prou ordenada i prou reflexionada perquè aquestes situacions que poden provocar pànic no es donin, perquè a qui menys li interessa és al mateix país i al mateix Govern. El procés català està basat en la decisió dels ciutadans, i avui els ciutadans tenim uns drets, dins la Unió Europea, tenim una implicació, una obertura de mercats, una moneda única, unes normes, que ni l’Estat decideix. El que hem de decidir no ha d’afectar els mercats. Decidirem coses més de cultura, de tradició, d’arrels i d’autogovern, però els mercats són prou savis per saber que aquí podran continuar operant amb normalitat.

La independència faria fugir les multinacionals?

És una hipòtesi molt aïllada. No hi ha cap multinacional que, si té valor i és competitiva a Catalunya, industrialment i productivament, no continuï produint aquí. I el Govern ja procurarà que això estigui ben regulat i ben negociat.

Llet Nostra ha crescut molt en deu anys. Continua creixent enguany?

L’any passat vam facturar uns 21 milions d’euros i aquest any esperem arribar als 22. És un creixement moderat, però hem guanyat quota.