Hi ha llocs que, quan els visites, et resulten familiars abans fins i tot de saber-ne la història. L’Alguer és un d’aquests indrets. Situada al nord-oest de Sardenya, davant del Mediterrani i envoltada per la coneguda Riviera del Corall, aquesta ciutat conserva una manera de viure, una arquitectura, una gastronomia i, sobretot, una llengua que ens connecten directament amb Catalunya.

Fer una escapada a l’Alguer és descobrir una part del Mediterrani que ens és propera i, alhora, descobrir una ciutat amb personalitat pròpia. Perquè aquí el català té accent sard, es diu alguerès, i conviu amb l’italià i amb la cultura de l’illa. Una combinació que es nota quan camines pels carrers, quan seus a taula i quan mires el mar.

Un tros de Catalunya a la vora del Mediterrani

Per entendre l’Alguer cal mirar enrere fins al segle XIV. Després de la conquesta de la ciutat per part de la Corona d’Aragó, l’Alguer va ser repoblat amb població procedent de territoris catalans. Amb el pas dels segles, aquella llengua portada des de Catalunya va arrelar a la ciutat i hi ha sobreviscut fins avui, en contacte amb el sard i l’italià. 

Nosaltres en diem català de l’Alguer i els algueresos en diuen alguerès. És una varietat del català amb paraules, expressions i una sonoritat pròpies, fruit de segles d’història i de la convivència amb les altres llengües de Sardenya.

I aquesta història no queda tancada als llibres. Es pot veure i escoltar mentre passeges per la ciutat: en rètols, noms de carrers, activitats culturals i en les veus de les persones que encara mantenen viva aquesta manera de parlar. La llengua catalana és reconeguda i protegida com a llengua minoritària històrica a Itàlia. 

Un dels símbols d’aquesta història és el Monument a la Unitat de la Llengua, situat a l’Alguer, un recordatori de la relació lingüística que uneix territoris mediterranis separats per molts quilòmetres però connectats per una mateixa llengua. 

Passejar per l’Alguer Vella

Una de les millors maneres de conèixer la ciutat és, simplement, caminar. El centre històric queda protegit en bona part per les antigues muralles i conserva un entramat de carrerons estrets, places, esglésies i edificis de pedra i façanes de colors que recorden el seu passat català. 

La Catedral de Santa Maria, d’origen gòtic català, és un dels edificis més representatius. El seu campanar octogonal es pot veure des de molts punts del centre històric i forma part de la silueta característica de l’Alguer. 

I després hi ha les muralles. Els antics bastions s’obren al Mediterrani i avui són un dels espais més agradables per passejar, especialment quan el sol comença a baixar. Des d’allà es pot contemplar el port, les teulades de la ciutat i el mar obert.

És fàcil entendre, caminant per aquests carrers, per què l’Alguer ha estat coneguda com la Barceloneta de Sardenya. Però més que una còpia de Barcelona, és una ciutat amb una identitat pròpia, construïda amb capes de cultures mediterrànies al llarg dels segles.

Un territori amb milers d’anys d’història

Abans de les muralles, les esglésies i les empremtes de la cultura catalana, aquesta terra ja havia estat habitada per pobles que van deixar una petjada extraordinària. Els voltants de l’Alguer són un bon lloc per descobrir la cultura nuràgica, una de les grans cultures prehistòriques de Sardenya, desenvolupada aproximadament entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.

El seu principal símbol són els nurags, construccions monumentals de pedra que trobem escampades per bona part de l’illa. Són torres de planta generalment circular, construïdes amb grans blocs de pedra, que encara avui formen part del paisatge sard. Més que simples monuments aïllats, molts d’aquests espais formaven part de complexos habitats i tenien diferents funcions dins de les comunitats nuràgiques.

A prop de l’Alguer hi ha alguns dels jaciments més interessants per acostar-se a aquest passat. Un dels més destacats és el complex nuràgic de Palmavera, format per un nurag central, torres, muralles i les restes d’un antic poblat. Passejar-hi és una manera de descobrir com les comunitats que van habitar aquesta zona van construir i organitzar els seus espais fa milers d’anys.

També val la pena conèixer la necròpolis d’Anghelu Ruju, un conjunt de tombes excavades a la roca que ens acosta encara més a les comunitats prehistòriques que van viure en aquest territori. Les conegudes com a domus de janas —literalment, «cases de fades»— són un dels elements més característics de l’arqueologia de Sardenya.

Aquests jaciments ens ajuden a entendre que el paisatge de l’Alguer no és només el resultat de la seva història més recent. Les seves pedres, els turons i els camins guarden les traces de pobles que hi van viure molt abans que nosaltres. I això també forma part de la cultura mediterrània: un territori construït capa sobre capa, on cada època ha deixat la seva empremta.

Entre nurags, jaciments arqueològics, oliveres, vinyes i el mar al fons, és fàcil adonar-se que visitar l’Alguer és també descobrir el paisatge que explica la història de Sardenya.

Cuina Mediterrània mig italiana, mig catalana

I si hi ha una manera especialment saborosa de descobrir les arrels d’un territori és asseure’s a taula.

La cuina de l’Alguer és un reflex perfecte de la seva història. Hi trobem els productes del mar i de la terra de Sardenya, les herbes aromàtiques mediterrànies, els formatges i pans tradicionals de l’illa, però també receptes que mantenen una clara empremta catalana. I tot plegat passa pel sedàs del saber fer de la cuina italiana.

Un dels plats més emblemàtics és la llagosta a la catalana, que tradicionalment es prepara amb llagosta, tomàquet i ceba dolça. També hi ha la paella de l’Alguer, que incorpora la fregola, una pasta típica sarda en forma de petites boletes, en lloc de l’arròs. 

A la taula també hi trobarem productes molt vinculats a Sardenya: el pane carasau, fi i cruixent; el pecorino; el peix i el marisc del litoral; i ingredients que parlen d’un paisatge mediterrani de pins, ginebres, matollars i herbes aromàtiques.

És precisament aquesta barreja la que fa especial la gastronomia algueresa: una cuina de territori que ha anat incorporant influències sense perdre les seves arrels. Una mica com passa amb el mateix Mediterrani, que és un espai compartit però ple de matisos segons el lloc on posem els peus.

Del casc antic a les platges

L’Alguer també és una destinació perfecta per combinar cultura i mar. La mateixa ciutat té platges accessibles a peu del centre, com la de San Giovanni, mentre que una mica més enllà apareixen espais naturals de gran bellesa. 

La platja de Maria Pia, amb les dunes i els pins, és una de les més conegudes dels voltants. I, seguint la costa, trobem indrets com Le Bombarde, Lazzaretto o Mugoni, amb aigües transparents, sorra clara i petites cales. 

Però el paisatge marítim de l’Alguer va molt més enllà de les platges. La costa s’endinsa fins al Cap de la Caça, amb els seus penya-segats de pedra calcària i les conegudes Grutes de Neptú, un dels grans atractius naturals de la zona. 

I és que aquesta part de Sardenya té una d’aquelles combinacions que tant ens agraden del Mediterrani: mar, pedra, vegetació, llum i una gastronomia molt vinculada al territori.

Una escapada per descobrir allò que compartim

L’Alguer ens recorda que el Mediterrani no és només un mar que separa territoris. També és un espai que els connecta. Ho fa a través de les receptes, dels ingredients, de les tradicions, de les paraules i de totes aquelles petites coses que passen de generació en generació.

A l’Alguer hi podem trobar paisatges que ens resulten familiars, una arquitectura que ens parla de la nostra història i una llengua que, tot i haver evolucionat durant segles lluny de Catalunya, encara ens permet reconèixer-nos.

Potser aquesta és una de les millors maneres de viatjar: anar lluny per descobrir que hi ha coses que ens són sorprenentment properes.

I entre un passeig pels carrers de l’Alguer Vella, una tarda davant del mar i un bon plat de cuina mediterrània, és fàcil entendre que les arrels també poden travessar el mar.