Havaneres, la nostra tradició marinera

Qui no ha viscut una nit d’estiu escoltant aquestes melodies i lletres enyoradisses al costat del mar? I és que les havaneres són una tradició molt nostra però d’orígen cubà. Qui més qui menys sap que les havaneres són cançons originàries de Cuba.

Els antecedents musicals de l’havanera es remunten al segle XVI en la contradansa, el ritme de ball europeu nascut a Anglaterra. Aquesta va arribar al Carib quan corsaris i pirates, al servei de la corona anglesa, minaven el poder espanyol al continent americà. L’any 1762 els anglesos prenen possessió de L’Havana i al cap d’uns anys, al 1791, hi arriben els francesos, i amb ells els seus servents normalment africans. Aquestes influències caribenyes d’origen africà van donar a la contradansa un ritme més lent i els criolls hi van donar el toc definitiu.

Aquests ritmes els van portar a casa nostra els indians, nom amb el qual es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, van anar a “Fer les Amèriques”. Els indians, rics o pobres, tornaven a casa i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís i l’entonaven de taverna en taverna, que era el lloc on cercaven refugi en dies de tràngol.

El procés d’acollida i arrelament a Catalunya es deu sobretot a la voluntat de recordar dels pescadors i dels mariners de l’època, els quals van transmetre les cançons d’una generació a una altra, fins que se’n va realitzar una primera compilació. És justament en aquesta recopilació de la tradició oral on recau l’èmfasi del costum popular, i per tant, el seu dret a considerar-se com a tal. Cal tenir present, doncs, que en el seu dia aquestes cançons eren cants a la pàtria enyorada.

A Catalunya, l’havanera s’havia cantat sempre en llengua castellana fins als anys seixanta, concretament l’any 1968 el mestre Jose Lluís Ortega Monasterio compon una havanera en català que esdevindrà un símbol identificatiu: “El meu avi”. El fet de poder corejar “Visca Catalunya, visca el català” al final de cada tornada donava un sentiment de país que poques cançons han aconseguit.

Calella, poble d’havaneres

A casa nostra, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell és la trobada de referència del món de les havaneres i es celebra any rere any el primer dissabte de juliol. Però el seu origen rau en una trobada de cantaires l’any 1966 a la taverna de Can Batlle, lloc de reunió de pescadors. L’any següent, el dia 2 de setembre de 1967, es va celebrar, de manera oficial i pública, una cantada d’havaneres a la platja d’en Calau, per primer cop fora de les tavernes. Degut a l’èxit que va tenir l’acte, el 1969 va traslladar-se a la plaça del Port Bo, on se celebra en l’actualitat i que avui dia aplega vora 40.000 persones.

A la dècada dels anys setanta també es va produir un fet que donaria encara més força a Les Havaneres: es formaven nous grups i s’enregistraven treballs discogràfics. Grups com l’Alba, Els Pescadors de l’Escala, La Colla Jacomet, Peix Fregit, Terra Endins, Oreig de Mar i els propis Port-Bo. Els anys vuitanta i noranta són els millors anys pel que fa a creació de grups; a principis dels noranta superàvem el centenar de grups arreu de Catalunya. En l’actualitat en tenim una setantena.

El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell, el costum de fer un recital d’havaneres amb un bon cremat inclòs s’ha estès per tot el litoral, fins i tot terra endins. Actualment és costum fer cremat i havaneres a algunes festes majors, com a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró i a Salou entre altres.

Fem colla amb les nostres tradicions!