Celebrem la nit més curta a l’estil Mediterrani: tradicions i foc

Ens agraden les nostres tradicions! I per mantenir-les vives volem compartir-les i recordar-ne els orígens! La nit de Sant Joan celebrem una de les festes més emblemàtiques de la nostra cultura arreu del Mediterrani.

Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme. Una mena de record de les festes del solstici d’estiu. En canvi, n’hi ha que consideren que és la nit més distant a la de Nadal i per tant, la nit oposada, la nit de la disbauxa, la nit preferida del diable.

Sigui com sigui, arreu dels Països Catalans celebrem Sant Joan i el solstici d’estiu del 23 al 24 de juny amb la Nit del Foc. El sol arriba al seu zenit després del recorregut més llarg de l’any. Així doncs, es produeix el dia més llarg i la nit més curta.

A Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com a d’altres indrets del País Valencià, es fan fogueres la nit del 23 al voltant del foc, els familiars i amics es reuneixen per festejar-ho amb cava i la tradicional coca de Sant Joan. Hi ha balls a les places al voltant del foc.

Molts dels focs dels pobles catalans s’encenen amb la flama del Canigó. Una tradició que data del 1955 i s’ha anat incorporant paulatinament a la festa de Sant Joan.

A Menorca hi trobem un fet diferencial, per Sant Joan es celebren les festes grans de Ciutadella conegudes arreu. La festa ha començat una setmana abans coincidint amb es dia des be i s’allarga fins al dia de Sant Joan amb multitud d’actes i esdeveniments que segueixen una ritual tradició on els cavalls són els protagonistes.

La festa d’Alacant també és molt coneguda, la ciutat s’omple de focs artificials i espectaculars fogueres. A mitja nit una palmera blanca llençada des del puig de Benacantil indicarà l’inici de la ‘cremà’ i la festa s’estendrà per tots els carrers de la ciutat com la pólvora!

A la zona del Pirineu: Andorra, Pallars Sobirà, Vall d’Aran Sant Joan és sinònim de falles. Una festa de purificació d’origen agrari en la què simbòlicament s’arrenca el foc, símbol del sol, de la muntanya i es baixa al poble, per purificar els camps i els boscos i preservar la població dels mals esperits.

La pirotècnia s’ha estès de forma espectacular arreu. L’ús del foc ha derivat en el costum de tirar petards. Des de les bengales i les bombetes fins als trons, les piules, les fonts i les traques que omplen de color i soroll els carrers i d’alegria i emoció als infants.

Però Sant Joan no és només foc, les llegendes i creences màgiques proliferen al voltant de la nit més curta de l’any. Banys purificadors als pobles que tenen platja, recollides d’herbes remeieres, històries de criatures fantàstiques, etc. Hi ha històries per a tots!

Felicitats a tots els Joans, Joanes, Jans i Janes! I bona revetlla!