Les herbes aromàtiques i les espècies són molt característiques de la conca del Mediterrani, on la climatologia ha afavorit el seu cultiu i recol·lecció. Són conegudes per les seves propietats conservants, potenciadores dels sabors i aromes, i fins i tot, conegudes per les seves propietats medicinals. A més, moltes d’elles han estat elements de la mitologia grega i romana que han influenciat les nostres tradicions.

A la cuina, principalment s’utilitzen com a condiments, per potenciar els ingredients dels plats. És una manera de jugar cuinant!

La farigola, l’orenga, l’alfàbrega i el julivert tenen propietats molt similars, i s’utilitzen per condimentar amanides, salses, sopes i guisats. Però l’alfàbrega, molt popular a Itàlia, s’utilitza en un plat molt típic, sabeu quin és? La pizza! Es va crear al segle XIX en honor a la reina Margarita de Saboya. El cuiner va fer la pizza Margarita amb tomàquet, mozzarella i alfàbrega, aliments dels tres colors que formen la bandera d’Itàlia.

La sajolida, el comí i el romaní s’utilitzen per sopes, brous i salses. El llorer s’utilitza en salses llargues perquè deixa anar els seus olis essencials quan s’escalfa. Però a part de ser utilitzats a la cuina, també són utilitzats com a element decoratiu. No us resulta familiar la corona de llorer en les Olimpíades? Doncs s’utilitzava pe premiar el guanyador i encara avui en dia és en una icona dels Jocs Olímpics.

Com heu vist, són moltes les herbes aromàtiques pròpies del Mediterrani. També n’hi ha d’altres que han arrelat a la cultura Mediterrània però tenen altres orígens.

El pebre vermell prové d’Amèrica, però s’ha arrelat molt a la cultura mediterrània, on s’utilitza com a condiment, però també com a conservant en l’elaboració d’embotits.

La canyella prové de Sri Lanka, però s’ha estès arreu del món i a la nostra terra també. És molt utilitzada per fer postres i donar un toc de dolçor. Però us sorprendrà que un ingredient tan dolç s’utilitzi en algunes coccions de carn, és perquè la seva dolçor és capaç de reduir la forta olor que pot fer l’animal quan ha mort. D’aquesta manera, el gust de la carn és més agradable.

Qui mai després d’un àpat copiós no ha hagut de recórrer a una infusió digestiva? La Marialluïsa, d’Amèrica del Sud, és molt coneguda per la seva utilització en infusions, molt similar a la matafaluga ja que antigament s’utilitzava com a planta medicinal. Contenen propietats que ajuden a tenir una millor digestió.

Les herbes aromàtiques i les espècies, són més que un ingredient, són elements que formen part de la nostra tradició. Ja ho sabeu, si no voleu que els vostres plats tinguin sempre el mateix gust i voleu donar-li un toc de color, utilitzeu les herbes aromàtiques i espècies.

Bibliografia

Enciclopedia de Gastronomía. Historia de la pizza [Internet]. Espanya: Pepe Iglesias; 6 d’octubre del 2009 [9 d’agost del 2015; 9 de març de 2020]. Disponible a: https://www.enciclopediadegastronomia.es/recetas/cocinas-exoticas/cocina-italiana/historia-de-la-pizza.html