Castanyes, panellets i moscatell per gaudir de la festa de la tardor

La tardor al nostre país és un espectacle de colors i olors. Els paisatges dels nostres boscos es transformen, l’ambient es va fent propici per a la reflexió, els dies de pluja es multipliquen i les hores de llum van minvant. És com si la natura fes un ritual per a prepar-nos per a l’hivern. I ens venen de gust àpats calents. I arriba les castanyes i tradicionalment els carrers s’omplien de castanyeres torrant castanyes a la vora del foc. Abans que es perdi del tot aquesta tradició catalana us aninem a recuperar-la a casa vostra.

La Castanyada se celebra a Catalunya des del segle XVIII, aleshores es feia un sopar en família per recordar els morts coincidint amb el dia de Tots Sants. La festa de Tots Sants té un origen molt més antic, els romans ja la celebraven. A Catalunya la primera constància que en tenim és l’any 1033, a l’assemblea de Vic dels Concilis de Pau i Treva, on l’abat-bisbe Oliva va convidar prelats, comtes i vescomtes i van establir la Treva de Déu i la confirmació de les festivitats, entre les quals es troba la de Tots Sants.

L’àpat de la Castanyada

L’àpat consistia en un menjar auster a base de fruits de la terra com raïm, figues i fruits secs. Les castanyes es feien al caliu. Tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Actualment la castanyada es celebra menjant panellets i moniatos, acompanyats de moscatell, i castanyes, clar! Us donem uns quants consells per a fer-ho a casa Torrem moniatos i castanyes!

Les Castanyeres

Durant aquestes dates apareixen al carrer les castanyeres. Segons l’imaginari tradicional, representen una dona vella, vestida amb roba fosca d’abrigar, i un mocador al cap, torrant castanyes. Cada vegada n’hi ha menys, sobretot els anys que el bon temps s’allarga, però encara és possible veure-les als nostres pobles i ciutats omplint el carrer d’aquella olor tant característica que fan les castanyes al caliu.

El futur de la festa

Com en molts altres àmbits la influència anglosaxona transforma les tradicions de casa nostra. El Halloween ha calat entre els més joves, la vistositat de les carbasses, les disfresses, els caramels, l’atracció del què fa por… Halloween té el seu origen en una festa pagana, probablement celta, també molt antiga i dedicada als morts però centrada en el terror, les bruixes i els fantasmes. Una festa de portes enfora que conviu amb el sentit més introspectiu, reflexiu i casolà de la castanyada.

Les escoles són les grans conservadores d’aquesta festa de la tardor, tan nostra, que lliga la tardor amb les castanyes, les castanyeres, els contes i les cançons a la vora del foc.