Les calçotades són una de les tradicions que reflexen més bé la nostra manera de fer celebracions: amb productes de la terra, a l’aire lliure i acompanyats de la família o els amics.

Malhauradament, no tenim calçots tot l’any, la temporada de calçots abarca des del mes de febrer fins a l’abril, així que quan toca s’ha de gaudir intensament. Per això, us expliquem tot el què heu de saber sobre aquesta tradició tan nostra.

El cicle dels calçots

El calçot surt de cadascun dels grills de les cebes blanques, conreats especialment per ser cuits a la flama. El cultiu del calçot comença quan se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s’arrenca i es guarda una temporada fora de la terra. Després es torna a plantar una altra vegada de manera que només quedi mig enterrada. Segons va creixent la planta cal anar calçant-la, és a dir, envoltant de terra la planta. És d’aquesta acció, “calçar”, d’on prové el seu nom. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

Com fer calçots

Els calçots, es rosteixen directament sobre les flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial. Després de coure els calçots es tiren troncs per fer unes bones brases que s’aprofitaran per rostir carns o embotits per al segon plat. També s’acostuma a rostir en les brases patates i carxofes, per acompanyar les carns.

La salsa per als calçots

Direu que posar els calçots a la brasa no és una gran recepta, però és que una bona recepta de calçots té un secret: la salsa. Els calçots són deliciosos però si es prenen amb una bona salsa la calçotada ja passa a ser d’un altre nivell. Si voleu aprendre a fer la típica salsa dels calçots, aquí hi trobareu la recepta de la salvitxada o salsa de calçots.

Orígens

L’inventor del calçot va ser un solitari pagès de Valls (Tarragona), a la fi del segle XIX , conegut amb el nom de Xat de Benaiges. El descobriment va ser casual però definitiu!

A partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es va convertir en un menjar habitual de moltes famílies vallenses durant els dies festius. El típic era anar a les masies a coure els calçots amb les sarments dels ceps.

Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada en tot el país podem datar-la a mitjans segle. Més recentment, el prestigi calçotaire s’ha estès i també es produeixen i consumeixen calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. El 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat “Calçot de Valls”.

Si voleu una experiència espectacular amb els calçots, més enllà de fer una calçotada amb amics i família, us proposem que aneu a la La Gran Festa de la Calçotada de Valls que se celebra el proper diumenge 29 de gener. Aquí hi trobareu tota la informació.