Les festes de Nadal a Catalunya

El Nadal té origen en una festa pagana, la del solstici d’hivern. La festa religiosa es superposa a la pagana i, amb el temps, les tradicions de cada país es van transformant. En un món globalitzat com l’actual, les tradicions de casa nostra es mesclen amb les d’altres indrets i cultures i, finalment, cadascú les viu d’una manera única.

El Nadal per alguns és un moment màgic de l’any, per altres un descans en la rutina, per altres una febre consumista… hi ha tants nadals com persones! El nostre propòsit és explicar-vos les singularitats de les tradicions catalanes entorn a aquesta festa.

8 de desembre, La Puríssima i els pessebres

La Puríssima marca l’inici de les fires de pessebres. La més coneguda i multitudinària és la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Més enllà dels pessebres en aquestes fires s’hi poden trobar tot tipus de decoracions nadalenques i productes artesanals.

El pessebre representa escenes del naixement de Jesús. El seu origen data del segle XII i s’atribueix a Sant Francesc d’Assís. L’aportació catalana a aquesta tradició és la figura del caganer. Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer retorna a la terra allò que d’ella prové, adobant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Es considera un símbol de salut i prosperitat.

Els darrers anys hi ha hagut una auge dels pessebres vivents arreu de tot el territori català. Escenifiquen els fets nadalencs en paratges emblemàtics i ho fan tant amb persones com amb figures. Són molts els pobles i ciutats de Catalunya on es representen. Mireu el calendari i no us perdeu els més propers!

Una altra representació molt tradicional a casa nostra són els Pastorets. És una obra que explica el naixement de Jesús. Abans s’acostumava a fer el dia de Nadal per la tarda, en algun lloc encara es conserva aquesta tradició. Aquesta tradició no sembla córrer perill de perdre’s!

24 de desembre, el Caga Tió i la Nit de Nadal

El Tió és un tronc com sabeu al que se li pinta una cara i es tapa amb una manta. L’origen del tió està relacionat també amb el de l’arbre de Nadal, té a veure amb la llenya necessària per fer foc, antigament a l’hivern l’única manera d’escalfar les cases. El Tió s’ha d’alimentar uns dies abans de Nadal. La tradició diu que la nit de Nadal o bé el dia de Nadal a la tarda, la família es reuneix al voltant del Tió i els nens piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats.

Caga tió, avellanes i torró no caguis arengades, que són massa salades,
caga torronets, que són dolcets, i també molts regalets!

La Nit de Nadal es celebra com a data més important de la tradició cristiana occidental. Arreu es celebra fent un sopar amb la família. En la tradició catalana, però, això ho fem el dia de Nadal al migdia. La nit del 24 de desembre a casa nostra és tradicional anar a la Missa del Gall o les Matines de Nadal. Una missa que es celebra a la mitja nit i s’hi canta el Cant de la Sibil·la que anuncia l’arribada de Jesús. Després es sol fer un ressopó i algunes famílies fan cagar el Tió.

25 de desembre, Nadal

A casa nostra és tradició celebrar el Nadal el dia 25 al migdia amb tota la família i un dinar especial que deveu conèixer perfectament: Sopa de galets i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. Després de dinar es canten nadales i els petits de la casa reciten poemes. Les nadales més típiques són El noi de la mare, Les dotze van tocant, El desembre congelat, El dimoni escuat, La pastora, Fum, fum, fum, El rabadà, etc.

Les dites típiques aquest dia tan assenyalat són:

Per Nadal, cada ovella al seu corral!
Per Nadal, qui res no estrena res no val!

26 de desembre, Sant Esteve

El dia 26 també és festiu a casa nostra. S’acostuma a dinar canelons i és una continuació del Nadal, sovint amb la part de la família que no ens vam reunir el dia abans.

28 de desembre, els Sants Innocents

És una tradició que compartim amb d’altres països europeus. No té cap singularitat a casa nostra però el seu origen és molt interessant. Es tracta d’una festa d’origen pagà coneguda com la Festa dels bojos que s’allargava fins al Carnestoltes. Era una manera de divertir-se i entretenir-se durant el llarg hivern.

31 de desembre, l’Home dels Nassos i Cap d’Any

El Cap d’Any a casa nostra no té cap particularitat. Però el darrer dia de l’any sí. El 31 de desembre és el dia que l’Home dels Nassos surt al carrer. S’explica als petits de la casa que l’Home dels Nassos té tants nassos com dies li queden per acabar l’any, així que els fem ballar una mica el cap i s’imaginen un personatge estrany que esperen trobar al carrer entre la curiositat i el temor. És possible que aquesta tradició també estigui lligada a la Festa dels Bojos.

5 de gener, Cavalcada de Reis

I la màgia d’aquestes dates, té el seu punt àlgid el dia 5 de gener amb la cavalcada de Reis i el 6 amb el despertar entre els regals sommiats i els regals inesperats. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.

Els regals i la màgia, no són exclusius de cap lloc, són compartits arreu. Encara que els anglosaxons són més de Sant Nicolau, la nostra tradició és més de Reis i ells són els que posen el punt final a les festes de Nadal o les festes d’hivern, com preferiu!

Bon Nadal!