Evita el malbaratament alimentari amb la cuina d’aprofitament!

Cada any es desaprofiten una gran quantitat d’aliments que podrien ser utilitzats si fóssim més creatius i responsables! Treu el màxim partit possible als aliments!

Sabies que a nivell mundial, aproximadament un terç de tots els aliments produïts per al consum humà es perden o es malbaraten1? El 20192 es van generar al voltant de 931 milions de tones de residus alimentaris, més de la meitat dels quals provenien de les llars. A més, gairebé la meitat d’aquests residus són aliments que acaben a les escombraries de casa!

És per això, que per conscienciar la població i promoure els esforços mundials per resoldre aquest problema, el 29 de setembre la Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) commemora per segon any consecutiu el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments com una oportunitat per donar a conèixer les pràctiques i innovacions per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments i reconstruir sistemes alimentaris més sostenibles.

Però, a què ens referim quan parlem de pèrdua i malbaratament d’aliments?

Segons la FAO3, la pèrdua d’aliments és la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments a la cadena alimentaria des de la seva producció fins al moment en què arriba al mercat. Quant a el malbaratament d’aliments, passa al final de la cadena alimentària i està associat a les decisions i accions dels proveïdors i els consumidors.

Per això, en els darrers anys i amb l’objectiu de contribuir a la sostenibilitat alimentària, evitar el malbaratament s’ha convertit en una de les màximes prioritats tant per a la indústria alimentària com per a molts consumidors. De manera que, noves tendències com la cuina d’aprofitament, també coneguda com a “trash-cooking”, han anat agafant força com una de les possibles solucions.

I en què consisteix la cuina d’aprofitament o trash cooking?

Molt fàcil! És una tècnica culinària que consisteix a aprofitar aliments i restes de menjar com les aigües de cocció, ossos, fulles i parts verdes de les verdures, o les pells per preparar altres plats diferents: no és més que la cuina que solien fer les nostres àvies!

Els nostres avantpassats, sobretot en temps d’escassetat d’aliments, eren hàbils en l’aprofitament integral del menjar i els aliments per elaborar tot tipus de receptes, moltes de les quals s’han convertit en plats tradicionals i molt valorats a la nostra gastronomia, com les croquetes, l’escudella o la llet fregida.

Existeixen innumerables receptes de cuina d’aprofitament!

  • Amb el pa dur del dia anterior podem fer una sopa de ceba o podem fer pa ratllat que podem utilitzar amb restes de peix per elaborar croquetes de bacallà.
  • Amb la fruita molt madura podem fer melmelades, gelats si la congelem, o fins i tot batuts.
  • Amb els típics tomàquets que estiguin tous o una mica lletjos podem fer un sofregit de verdures o una salsa bolonyesa.
  • Amb les pells del carbassó, si les tallem a fines tires, les podem saltar amb alls per fer un acompanyament diferent.
  • Els troncs d’algunes verdures com el bròquil, bledes i espinacs es poden coure uns minuts per eliminar part de la seva duresa i saltar-los a la paella.
  • Amb les espines i caps dels peixos i els ossos de la carn podem fer brous ideals per a sopes, arrossos i fideuàs.

Resulta ser una opció positiva perquè genera un menor impacte a la petjada ecològica del planeta i ajuda a lluitar contra el malbaratament alimentari. Així mateix, suposa un estalvi important per a les famílies.

La Dieta Mediterrània prima l’aprofitament màxim de les diferents parts dels aliments que destina a preparacions diverses i imaginatives i a preparar plats completament diferents amb els mateixos aliments. Així mateix, afavoreix la utilització de fruites i verdures de temporada alhora que impulsa el consum de proximitat de productes frescos locals. Igualment, preserva la importància dels productes típics regionals i fomenta una agricultura tradicionalment respectuosa amb el seu entorn.

Referències

  1. FAO (2014): https://www.fao.org/3/i3901e/i3901e.pdf
  2. UNEP Food Waste Index Report 2021: https://www.unep.org/resources/report/unep-food-waste-index-report-2021
  3. FAO (2019): https://www.fao.org/platform-food-loss-waste/es/